Mot: esbroncar
v 1 Escridassar algú, especialment demostrant disconformitat. El públic ha esbroncat l’àrbitre.
2 Renyar algú a crits.

Pronúncia: or. /əz.bɾuŋˈka/, n-occ. /ez.bɾoŋˈka/, val. /ez.bɾoŋˈkaɾ/.
Orígen: 1839; del cast. bronca ‘baralla’, o potser de l’ant. bronc ’soca’.